Samulnori

Samulnori és un grup de música tradicional de Corea del Sud format per Kim Duk Soo a l’any 1978. El grup, que ja ha passat per diverses formacions, incloent des de quatre membres fins a vint, es centra únicament en la percussió i es dedica a recuperar cançons tradicionals del folklore sud-coreà i re-interpretarles des d’una perspectiva moderna i contemporània.
A l’any 1988 el grup va editar el seu album més important: “Record of changes”. Als primers any 80 ja havien enregistrat algunes cançons, però aquestes gravacions mai no van sortir de Corea. “Record of changes”, en canvi, va ser el primer dels seus discos amb distribució fora del seu país i l’obra amb la que es van fer un nom al mercat internacional. El van enregistrar amb format de quartet i, com sempre, la música està interpretada només amb instruments de percussió coreans: el kkaen gguari, el ching, el changgo i el buk (diferents tipus de tambors, plats i gongs).
Les tres cançons que conformen aquest album són increïblement intenses, poderoses i energètiques. Els ritmes que executa el quartet són forts, marcats, durs, potents, vibrants, d’una extrema complexitat però interpretats amb un virtuosisme i una precisió milimètriques (ja voldrien molts grups de post-rock sonar així). Les estructures rítmiques van agafant intensitat i velocitat i creen un estat hipnòtic fins portar-nos al paroxisme. Les veus, contagiades per l’esperit xamànic, transmeten passió i energia, emetent una vibració ancestral transmesa de generació en generació i que ens arriba ara a nosaltres, habitants de les ciutats i els pobles occidentals.
Unes cançons que, malgrat vindre d’un mon llunyà i poc conegut per nosaltres, i malgrat pertanyer a una tradició musical aliena, ens fan vibrar i ens emocionen, perquè ens parlen en un llenguatge que compartim i entenem malgrat la distància espacial i temporal: el llenguatge de la passió.
Una música bellíssima, pura, hipnòtica, amb una força i una potència imparables, uns sons de caire espiritual que constantment busquen la trascendència, el portar-nos més enllà del que veiem i sentim.
Una música necessària en aquests temps tan materialistes i bruts en els que vivim.