The Pop Group

Anem a deixar clares les coses: The Pop Group no era un grup de música pop sino que feien rock experimental incendiari i ferotge. Anem a deixar clares les coses: The Pop Group no era un grup convencional a la seva época sino que eren únics, inimitables, irrepetibles. Anem a deixar clares les coses: The Pop Group era un grup absolutament radical i revolucionari a nivell ideològic, per tant si et pensaves que Rage Against the Machine estaven concienciats políticament et recomane que revises les lletres de The Pop Group.
The Pop Group es van formar al 1978 (ara fa 30 anys) a la ciutat anglesa de Bristol. Ells formaven part d'una generació de grups (P.I.L., Wire, This Heat, Gang of Four, Magazine i tants altres) als que a finals dels anys 70 es va encasellar sota el nom de post-punk, és a dir, agafaren la base del punk (energia, soroll, adrenalina, simplicitat, inconformisme) però ho van transformar i ampliar, afegint elements més variats i innovadors, intentant superar les limitacions d'un gènere que consideraven desgastat i sense sortida. The Pop Group només gravaren 3 albums en els seus 3 anys d'existència: “Y” a 1979, “For how much longer do we tolerate mass murder?” a 1980 i “We are time” també a 1980. Anys després va sortir una recopilació anomenada “We are all prostitutes”. Curta existència i curta discografia, però suficient per a deixar una marca fonamental en la història del rock més avançat.
El grup mesclava l'energia i la força del punk amb els ritmes frenètics, convulsos, sincopats, heretats del funk i el dub, i afegint una mica de free-jazz, caos i experiments sonors. El so de les guitarres era corrosiu, estrident, similar al de “Trout Mask Replica” del Captain Beefheart però passat pel filtre d'Ornette Coleman i el Miles Davis més elèctric dels 70. La base rítmica formada pel baix i bateria es movia convulsament a través d'estructures sonores sincopades i angulars. Mark Stewart es deixava la gola cridant les seves lletres, autèntiques proclames incendiàries. El so del grup era espontani, caòtic, imprevisible, dissonant, excitant, intens al màxim.
The Pop Group creien fervorosamenten la funció social i revolucionària de l'art: es veu clarament a les seves lletres i al treball artístic (portades de discos, posters, collages, etc.) Eren un grup compromés políticament, i les seves lletres eren dures crítiques a la societat actual, atacs directes al capitalisme, a les institucions, a l'autoritat, a l'abús de poder i la corrupció de les classes dominants. Els seus missatges ens instaven a pensar i actuar pel nostre propi compte, a ser conscients del nostre propi potencial, a no seguir a cap líder, a questionar-nos les idees, normes i regles preconcebudes. Els seus textos ens oferien enormes dosis de rebel·lió, idealisme i utopia. Ens ensenyaven coses com que l'escapisme no és llibertat, que ens hem d'alliberar pels nostres propis mitjans, que si no prenem part en la lluita ens convertim en simples espectadors que sense saber-ho estàn de part dels opressors, i que no hem de vendre els nostres somnis a cap preu.
En definitiva, foren un grup que va combinar experimentació sonora amb compromís social, deixant clar que art i revolució poden conviure amb grans resultats.